Les característiques dels mitjans de comunicació digitals han de permetre aplicar i gestionar, de la manera més funcional i pertinent possible, la idea de cultura en un entorn web 2.0. D’aquesta manera, la gestió cultural, en un intent de traslladar alguns dels mecanismes de la cultura tradicional al món digital, necessita l’existència de cinc trets fonamentals del web 2.0:
- 'El saber de les multituds': Es tracta de la característica més rellevant de la web 2.0 aplicada a la gestió de la cultura. Pretén simbolitzar la idea que en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup. És a dir, la riquesa intel·lectual depèn directament del nombre, de la multiplicitat d’opinions o enfocs existent dels usuaris al respecte (és un no estancament). És més, fa referència a ajuntar la força mental de milers de persones per, molts cops, esdevenir similar o fins i tot superior que les idees d’un nombre reduït d’experts.
- L’efecte xarxa: Directament relacionada amb l’anterior idea, estableix que, com més gran sigui el nombre de persones que es connecti, més efectiu és el sistema, la qual cosa comporta invitar a més gent a unir-s’hi.
- Software social: Vindria a ser una manera d’intentar imitar les interaccions socials a partir d’aplicacions digitals, una mera còpia de les relacions comunicatives humanes.
- 'Menys és més': La web 2.0 es caracteritza per la seva simplicitat (desenvolupa interfícies molt simples per a una funció molt específica i amb un sistema de funcionament molt bàsic). Això xoca directament amb l’estètica de la web 1.0, on es tractava d’oferir panells on tot es podia obtenir, plens d’opcions, botons, imatges en moviment, etc. Malgrat l’aparent llibertat d’acció, resultava tot molt complex i atapeït.
- Lliure distribució de continguts: Es tracta de desenvolupar nous models a l’hora de distribuir els continguts intel·lectuals, però sense passar necessàriament pel model distributiu del Copyright.
No hay comentarios:
Publicar un comentario