Cinc conseqüències del pas del web 1.0 al web 2.0

El pas del web 1.0 al web 2.0 en l’era Internet ha comportat tot un seguit de canvis, de noves experiències cap a l’usuari que s’han adaptat, en resum, a les seves necessitats en consonància amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Seguidament, voldríem anotar algunes de les conseqüències més significatives de la revolució que ha suposat el concepte web 2.0:

• La web 2.0 engloba tot el seguit d’aplicacions web orientades als usuaris. La web 1.0, en canvi, es caracteritza per estar configurada a partir de pàgines HTML estàtiques, actualitzades amb poca freqüència.

• La web 2.0 consisteix en un constant reciclatge a mode d’actualitzacions periòdiques. Es tracta, doncs, d’anar ‘renovant-la’ freqüentment per tal de denotar una idea de certa continuïtat. Contràriament, la web 1.0 és bàsicament estàtica, sense cap tipus d’actualització que doni una idea de ‘manteniment’.

• La web 2.0 vetlla per una usabilitat còmoda, però sense que això comporti una pèrdua d’eficàcia. Així doncs, les pàgines web amb una estètica visual senzilla, i sense elements atapeïts, són la clau del seu èxit. La web 1.0 no té en compte la vessant estètica, únicament es preocupa d’abastar les pàgines web d’un gran nombre d’elements. La usabilitat, per tant, queda força debilitada degut a la seva dificultat d’execució.

• L’objectiu principal de la web 2.0 és promoure la creació d’una xarxa social que se sostingui pels avenços tecnològics. De la mateixa manera, cal l’existència i la col·laboració de molts usuaris que tinguin interessos comuns per tal de poder compartir continguts. Així doncs, la web 2.0 esdevé un ‘punt de trobada’ amb altres usuaris (per exemple, en fòrums, blocs, videojocs online, etc.). La web 1.0 no és capaç de contemplar aquesta característica de ‘xarxa social’ que ofereix Internet.

• La web 2.0 tracta l’aspecte o concepte de ‘prosumer’. Fruit de la unió de dues paraules angleses (producer i consumer), precisament fa referència a la convergència d’aquestes dues paraules: productor i consumidor. En el context del web 2.0, l’usuari és qui crea la informació. Alhora, més tard, serà també ell mateix qui la consumirà. L’usuari no és només qui publica la informació, sinó també qui la rep i la comparteix. En canvi, la web 1.0 treballa aquest aspecte des d’un enfoc molt més simple; des de la idea d’interactivitat. Els usuaris interactuen entre ells en forma de relacions, però en cap moment esdevenen ni productors ni consumidors de material.