La gestió de la participació en un entorn de web 2.0: Els videojocs (comparativa)

Aquest comentari pretén abordar la idea de com poder gestionar la participació dels usuaris per tal que resulti eficaç –funcional- en un context de web 2.0.
Així doncs, a partir del ‘concepto de remediación’ ideat per Bolter i Grusin, els nous mitjans de comunicació no neixen del no res, sinó que imiten o ‘reMEDIAn’ mitjans anteriors. És una solució aparentment senzilla i eficaç. Tot i així, cal preguntar-nos sobre quins mitjans previs es basa l’esmentada gestió de la participació en les aplicacions més exitoses del planeta web 2.0. I precisament aquí és on apareix, de la mà de l’experta en jocs de caràcter social Amy Jo Kim, un referent comú: els videojocs. A través d’ells, pretenem establir un símil, un nexe d’unió per tal d’averiguar com es regeixen les estratègies de gestió de la participació dels usuaris en un entorn de web 2.0:

• Col·leccionar punts: Molts fòrums de discussió (per exemple, Barrapunto) basen les jerarquies dels usuaris en el nombre d’intervencions realitzades. La unitat de mesura són els anomenats ‘punts de karma’. És com una sensació de progrés.

• Passar nivells: Es tracta, un cop hem aconseguit una sèrie de punts, de pujar esglaons. Ebay, l’empresa de subhastes per Internet, n’és el clar exemple. En ella, els usuaris col·leccionen estrelles de diversos colors que no fan més que indicar la fiabilitat d’un determinat usuari cap a aquest espai web.

• Feedback automàtic: Els videojocs estan caracteritzats per la facilitat amb què, al pitjar un botó, el sistema respon quasi de forma instantània i es transforma a través de la pantalla. De la mateixa manera, Google Earth o Google Maps aprofiten aquesta facilitat d’execució per a convertir l’estàtica acció de mirar un atles, en un joc interactiu.

• Torns: Partint de la idea que tota activitat social està basada en torns, ens adonarem que la majoria de sistemes que donen accés a notícies en funció del grau d’interès que generen en els usuaris d’una comunitat (per exemple, Menéame), utilitzen aquests sistemes de torns per a facilitar una interacció molt més atractiva.

• ‘Customización’: Posant com a exemple Myspace, faria referència a la sensació de tenir el control total sobre un espai concret, decidint colors, imatges, música, texts, etc. Aquesta atracció, unida a l’òbvia facilitat de ‘customización’ de moltes pàgines web, és un element clau en un projecte digital d’arrel cultural, ja que es propicia la llibertat d’expressió dels usuaris.