Conclusions al voltant de l’aplicació del web 2.0 a la cultura

A mode de conclusions, podem apuntar que la web 2.0 és una manera d’apropar la cultura al públic. Conseqüentment, la correcta gestió cultural en un entorn web 2.0 esdevé un procés més natural que l’anterior model web 1.0, ja que utilitza molt millor els recursos digitals que possibiliten que molts usuaris parlin amb molts d’altres i, a la vegada, generin continguts col·lectivament. Precisament, aquesta facilitat a l’hora de construir i generar continguts de manera col·lectiva és la que permet crear localitzacions web on, gràcies al petit esforç d’un gran nombre de persones, podem tenir accés a tot tipus d’informació i objectes culturals que, d’una altra manera, resultaria molt car produir des d’un model de propietat (monopoli del material). Per tant, si atenem a tot aquest seguit de factors, veiem com la web 2.0 és també un sistema molt més adequat –i aquesta és la paraula- al nou status de l’objecte cultural i a la seva distribució, així com, alhora, a les recents reflexions i plantejaments al voltant del que hauria, i no hauria, de configurar finalment allò que tots entenem com a propietat intel·lectual.