La participació. D’una banda, és tracta de la característica més rellevant de la revolució web 2.0. Tot i així, paradoxalment, també és el tret que està exposat a una major vulnerabilitat. Fràgil i indefensa, la participació pot mostrar-nos dues cares completament inverses.
Sense una participació suficient, els materials generats col·lectivament pels usuaris seran, de manera inevitable, fluixos o, fins i tot, inexistents. És així de simple, sinó, quin sentit pot tenir que un usuari produeixi si, posteriorment, no n’hi haurà cap que consumeixi?
Sense una participació suficient, els materials generats col·lectivament pels usuaris seran, de manera inevitable, fluixos o, fins i tot, inexistents. És així de simple, sinó, quin sentit pot tenir que un usuari produeixi si, posteriorment, no n’hi haurà cap que consumeixi?
Per tal d’arribar a una solució, moltes han estat les campanyes de promoció online i offline que han pretès facilitar el coneixement de diversos projectes. Amb tot, res millor que la utilitat de les cinc estratègies del meu recent comentari “La gestió de la participació en un entorn de web 2.0: Els videojocs (comparativa)” –col·leccionar punts, passar nivells, feedback automàtic, torns i ‘customización’- a l’hora de garantir una participació fluida, estable i, sobretot, eficaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario