Creació Flash

Aquí us deixem el link a la nostra creació Flash



Esperem que us agradi

Conclusions al voltant de l’aplicació del web 2.0 a la cultura

A mode de conclusions, podem apuntar que la web 2.0 és una manera d’apropar la cultura al públic. Conseqüentment, la correcta gestió cultural en un entorn web 2.0 esdevé un procés més natural que l’anterior model web 1.0, ja que utilitza molt millor els recursos digitals que possibiliten que molts usuaris parlin amb molts d’altres i, a la vegada, generin continguts col·lectivament. Precisament, aquesta facilitat a l’hora de construir i generar continguts de manera col·lectiva és la que permet crear localitzacions web on, gràcies al petit esforç d’un gran nombre de persones, podem tenir accés a tot tipus d’informació i objectes culturals que, d’una altra manera, resultaria molt car produir des d’un model de propietat (monopoli del material). Per tant, si atenem a tot aquest seguit de factors, veiem com la web 2.0 és també un sistema molt més adequat –i aquesta és la paraula- al nou status de l’objecte cultural i a la seva distribució, així com, alhora, a les recents reflexions i plantejaments al voltant del que hauria, i no hauria, de configurar finalment allò que tots entenem com a propietat intel·lectual.

El taló d’Aquiles d’un projecte cultural basat en la web 2.0

La participació. D’una banda, és tracta de la característica més rellevant de la revolució web 2.0. Tot i així, paradoxalment, també és el tret que està exposat a una major vulnerabilitat. Fràgil i indefensa, la participació pot mostrar-nos dues cares completament inverses.
Sense una participació suficient, els materials generats col·lectivament pels usuaris seran, de manera inevitable, fluixos o, fins i tot, inexistents. És així de simple, sinó, quin sentit pot tenir que un usuari produeixi si, posteriorment, no n’hi haurà cap que consumeixi?

Per tal d’arribar a una solució, moltes han estat les campanyes de promoció online i offline que han pretès facilitar el coneixement de diversos projectes. Amb tot, res millor que la utilitat de les cinc estratègies del meu recent comentari “La gestió de la participació en un entorn de web 2.0: Els videojocs (comparativa)” –col·leccionar punts, passar nivells, feedback automàtic, torns i ‘customización’- a l’hora de garantir una participació fluida, estable i, sobretot, eficaç.

La gestió de la participació en un entorn de web 2.0: Els videojocs (comparativa)

Aquest comentari pretén abordar la idea de com poder gestionar la participació dels usuaris per tal que resulti eficaç –funcional- en un context de web 2.0.
Així doncs, a partir del ‘concepto de remediación’ ideat per Bolter i Grusin, els nous mitjans de comunicació no neixen del no res, sinó que imiten o ‘reMEDIAn’ mitjans anteriors. És una solució aparentment senzilla i eficaç. Tot i així, cal preguntar-nos sobre quins mitjans previs es basa l’esmentada gestió de la participació en les aplicacions més exitoses del planeta web 2.0. I precisament aquí és on apareix, de la mà de l’experta en jocs de caràcter social Amy Jo Kim, un referent comú: els videojocs. A través d’ells, pretenem establir un símil, un nexe d’unió per tal d’averiguar com es regeixen les estratègies de gestió de la participació dels usuaris en un entorn de web 2.0:

• Col·leccionar punts: Molts fòrums de discussió (per exemple, Barrapunto) basen les jerarquies dels usuaris en el nombre d’intervencions realitzades. La unitat de mesura són els anomenats ‘punts de karma’. És com una sensació de progrés.

• Passar nivells: Es tracta, un cop hem aconseguit una sèrie de punts, de pujar esglaons. Ebay, l’empresa de subhastes per Internet, n’és el clar exemple. En ella, els usuaris col·leccionen estrelles de diversos colors que no fan més que indicar la fiabilitat d’un determinat usuari cap a aquest espai web.

• Feedback automàtic: Els videojocs estan caracteritzats per la facilitat amb què, al pitjar un botó, el sistema respon quasi de forma instantània i es transforma a través de la pantalla. De la mateixa manera, Google Earth o Google Maps aprofiten aquesta facilitat d’execució per a convertir l’estàtica acció de mirar un atles, en un joc interactiu.

• Torns: Partint de la idea que tota activitat social està basada en torns, ens adonarem que la majoria de sistemes que donen accés a notícies en funció del grau d’interès que generen en els usuaris d’una comunitat (per exemple, Menéame), utilitzen aquests sistemes de torns per a facilitar una interacció molt més atractiva.

• ‘Customización’: Posant com a exemple Myspace, faria referència a la sensació de tenir el control total sobre un espai concret, decidint colors, imatges, música, texts, etc. Aquesta atracció, unida a l’òbvia facilitat de ‘customización’ de moltes pàgines web, és un element clau en un projecte digital d’arrel cultural, ja que es propicia la llibertat d’expressió dels usuaris.

A pròposit de la web 2.0, un exemple: La Viquipèdia (avantatges i inconvenients)

La Viquipèdia és l’enciclopèdia virtual més gran mai coneguda. Comunitària i participativa per definició, qualsevol persona pot accedir als seus continguts, modificar-los i afegir-ne de nous; aquesta és la filosofia d’un servei emmarcat en la nova generació d’Internet (web 2.0).

La seva principal característica és que ha estat construïda per tot un seguit d’usuaris que, amb el pas del temps, han anat introduint i editant tot tipus de texts relacionats amb els temes més variats. D’aquesta manera, els propis usuaris han esdevingut productors i manipuladors d’informació, per la qual cosa s’ha establert un cert grau d’interactivitat (ja no es veu tan sols com una mera enciclopèdia, sinó com una oportunitat de ser partícip en un àmbit popular). Així doncs, no és d’estranyar que contingui una gran quantitat d’informació, ni molt menys la possibilitat que això comporta a l’hora de trobar diversos enfocaments o punts de vista al voltant d’un mateix aspecte (la decisió d’escollir una determinada font en comptes d’una altra recau en la voluntat de la persona, en la seva llibertat de selecció d’informació). A més, cal afegir que, fins fa uns anys, les enciclopèdies s’adquirien de forma general per subscripció –pagament-. A l’actualitat, en canvi, les enciclopèdies s’estan traslladant de manera gradual a Internet i, en el cas de la Viquipèdia, fins i tot de manera gratuïta, la qual cosa comporta també una major oportunitat per accedir a tot tipus de continguts acadèmics.

Per altra banda, cal apuntar que, malgrat la gran quantitat d’informació a què podem tenir accés, la Viquipèdia no està avalada per cap tipus d’organisme acadèmic que s’encarregui d’analitzar la validesa dels texts publicats. Per tant, és possible trobar informació errònia (cal tenir en compte que qui publica la informació són els mateixos usuaris). Davant d’aquesta incertesa informativa, molts usuaris opten per una visita a nivell superficial, és a dir, buscant una única idea bàsica al voltant d’un tema. I és precisament això el que acostumen a trobar, ja que les publicacions són sovint simplistes i poc profundes en l’anàlisi. Les persones que hi volen aprofundir en un aspecte concret, en canvi, es dirigiran cap a l’enciclopèdia de paper tradicional –en cas de tenir-la- per tal d’assegurar les fonts d’informació. D’aquesta manera, sorgeix un retrocés en l’evolució de les tecnologies de la informació (TIC), ja que tornem enrere mentre deixem l’opció d’Internet -una eina que ens ha de facilitar la recerca d’informació- en un segon pla.

I un altre

Avui us posaré un vídeo que val la pena. És totalment teòric però es comprensible i dels pocs que he trobat en castellà. Crec que les persones amb una mica de temps (com jo, hehe) l'hi podrien dedicar una estona.

Buscar una definició entre tots

Bé, després de molt treballar amb l'element web 2.0 hem extret varies conclusions i diverses definicions... ara proposo (i per desviar la línia informativa cap a una més col·laborativa al blog) que entre tots fem un llistat de paraules per descriure aquest complex element



* El poder de les masses
* Interactivitat
* Prosumer (Productor+Consumidor)









* La Web 2.0 ets tu. La Web 2.0 som tots.

Cinc conseqüències del pas del web 1.0 al web 2.0

El pas del web 1.0 al web 2.0 en l’era Internet ha comportat tot un seguit de canvis, de noves experiències cap a l’usuari que s’han adaptat, en resum, a les seves necessitats en consonància amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Seguidament, voldríem anotar algunes de les conseqüències més significatives de la revolució que ha suposat el concepte web 2.0:

• La web 2.0 engloba tot el seguit d’aplicacions web orientades als usuaris. La web 1.0, en canvi, es caracteritza per estar configurada a partir de pàgines HTML estàtiques, actualitzades amb poca freqüència.

• La web 2.0 consisteix en un constant reciclatge a mode d’actualitzacions periòdiques. Es tracta, doncs, d’anar ‘renovant-la’ freqüentment per tal de denotar una idea de certa continuïtat. Contràriament, la web 1.0 és bàsicament estàtica, sense cap tipus d’actualització que doni una idea de ‘manteniment’.

• La web 2.0 vetlla per una usabilitat còmoda, però sense que això comporti una pèrdua d’eficàcia. Així doncs, les pàgines web amb una estètica visual senzilla, i sense elements atapeïts, són la clau del seu èxit. La web 1.0 no té en compte la vessant estètica, únicament es preocupa d’abastar les pàgines web d’un gran nombre d’elements. La usabilitat, per tant, queda força debilitada degut a la seva dificultat d’execució.

• L’objectiu principal de la web 2.0 és promoure la creació d’una xarxa social que se sostingui pels avenços tecnològics. De la mateixa manera, cal l’existència i la col·laboració de molts usuaris que tinguin interessos comuns per tal de poder compartir continguts. Així doncs, la web 2.0 esdevé un ‘punt de trobada’ amb altres usuaris (per exemple, en fòrums, blocs, videojocs online, etc.). La web 1.0 no és capaç de contemplar aquesta característica de ‘xarxa social’ que ofereix Internet.

• La web 2.0 tracta l’aspecte o concepte de ‘prosumer’. Fruit de la unió de dues paraules angleses (producer i consumer), precisament fa referència a la convergència d’aquestes dues paraules: productor i consumidor. En el context del web 2.0, l’usuari és qui crea la informació. Alhora, més tard, serà també ell mateix qui la consumirà. L’usuari no és només qui publica la informació, sinó també qui la rep i la comparteix. En canvi, la web 1.0 treballa aquest aspecte des d’un enfoc molt més simple; des de la idea d’interactivitat. Els usuaris interactuen entre ells en forma de relacions, però en cap moment esdevenen ni productors ni consumidors de material.

La gestió cultural emmarcada en el context del web 2.0

Les característiques dels mitjans de comunicació digitals han de permetre aplicar i gestionar, de la manera més funcional i pertinent possible, la idea de cultura en un entorn web 2.0. D’aquesta manera, la gestió cultural, en un intent de traslladar alguns dels mecanismes de la cultura tradicional al món digital, necessita l’existència de cinc trets fonamentals del web 2.0:

• 'El saber de les multituds': Es tracta de la característica més rellevant de la web 2.0 aplicada a la gestió de la cultura. Pretén simbolitzar la idea que en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup. És a dir, la riquesa intel·lectual depèn directament del nombre, de la multiplicitat d’opinions o enfocs existent dels usuaris al respecte (és un no estancament). És més, fa referència a ajuntar la força mental de milers de persones per, molts cops, esdevenir similar o fins i tot superior que les idees d’un nombre reduït d’experts.

• L’efecte xarxa: Directament relacionada amb l’anterior idea, estableix que, com més gran sigui el nombre de persones que es connecti, més efectiu és el sistema, la qual cosa comporta invitar a més gent a unir-s’hi.

• Software social: Vindria a ser una manera d’intentar imitar les interaccions socials a partir d’aplicacions digitals, una mera còpia de les relacions comunicatives humanes.

• 'Menys és més': La web 2.0 es caracteritza per la seva simplicitat (desenvolupa interfícies molt simples per a una funció molt específica i amb un sistema de funcionament molt bàsic). Això xoca directament amb l’estètica de la web 1.0, on es tractava d’oferir panells on tot es podia obtenir, plens d’opcions, botons, imatges en moviment, etc. Malgrat l’aparent llibertat d’acció, resultava tot molt complex i atapeït.

• Lliure distribució de continguts: Es tracta de desenvolupar nous models a l’hora de distribuir els continguts intel·lectuals, però sense passar necessàriament pel model distributiu del Copyright.

La Fundació Orange presenta el seu llibre titulat "Web 2.0"

Durant la primavera d’aquest any la Fundació Orange va presentar a Madrid el llibre "Web 2.0" la primera obra sobre webs participatives que es realitza a Espanya.

Aquesta obra, "Web 2.0", analitza l'evolució que suposa per a Internet la cridada web participativa, a partir de l'aparició de noves tecnologies que han propiciat un canvi radical en les rutines i en l'actitud dels usuaris a l'hora de submergir-se a Internet.

Per a abordar l'estudi de la Web 2.0, el llibre proposa dues aproximacions complementàries: D'una banda, presenta un enfocament socio-tècnic, que tracta d'aportar una base conceptual i metodològica; i per altra, recull un acostament més tangible i orientat cap a l'àmbit empresarial.

En l'acte de presentació del llibre van participar gent com Manuel Gimeno, Director General de la Fundació Orange, els autors del llibre, Antonio Fumero i Genís Roca; i Jesús Encinar, Director General d'Idealista.com i impulsor de diverses iniciatives de Web 2.0 a Espanya.

Tim O’Reilly: La popularització del concepte web 2.0

Tim O’Reilly va néixer a Cork (Irlanda) l’any 1954. Fundador i president de l’editorial tècnica O’Reilly Media, és considerat un fort impulsor del software lliure, així com també un dels autors principals de la idea de web 2.0. Per tant, li devem tot el seguit de conceptes associats a aquest últim terme.
En ple context de la web 1.0, l’editorial tècnica O’Reilly i els seus associats van adonar-se de la necessitat, de l’emergència d’una nova concepció de la xarxa. Calia, doncs, crear un àmbit molt més participatiu i innovador que passés, òbviament, per una explotació més pertinent dels recursos que oferien les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Més endavant, aquesta nova tendència va rebre el nom de web 2.0. Intentant desxifrar la seva rellevància dins de la gestió cultural, O’Reilly va destacar-ne les cinc característiques principals:

• Aplicacions multiplataforma: A l’hora de dissenyar alguna aplicació específica en un entorn web 2.0, fa referència a diversos tipus de programes que normalment s’executen des d’una web i que poden utilitzar-se des de qualsevol navegador (Explorer, Firefox, Opera, Safari, Galeon...) i des de qualsevol sistema operatiu (Linux, Windows, Mac, OS...). Es tracta, en definitiva, de la multiplicitat d’opcions de què disposem; no pas d’un estancament, d’una sola possibilitat d’acció o execució.

• Construcció col·lectiva de les dades: L’usuari com a col·laborador: És la característica més representativa de la web 2.0, ja que es basa en l’oferiment d’un mitjà de col·laboració o de construcció conjunta. D’aquesta manera, s’espera que els mateixos usuaris siguin els qui exposin i introdueixin unes determinades dades (per exemple, a Google i Viquipèdia).

• Identificació i localització d’ítems (RSS i XML): La tecnologia RSS (Real Simple Syndication) permet saber quan s’ha actualitzat la informació, en una aplicació d’Internet, sense cap necessitat de visitar-la. Així doncs, possibilita que sistemes com els blogs (per exemple, http://blogs.periodistadigital.com/chispazos.php) o els podcasts (per exemple, http://www.earthmusicnetwork.com/portal/) siguin realment útils tot facilitant la creació de mètodes d’agrupació d’informació a partir de diverses fonts, els anomenats aggregators (per exemple, Bloglines i Google Reader).
  La tecnologia o sistema de marcat d’elements informatius XML (eXtensible Markup Language) permet facilitar la creació de pàgines web molt més interactives i complexes on, tant els processos de “customización” de les mateixes (per exemple, http://google.com/coop/cse/), com el fet de separar-ne el contingut de la forma, són algunes de les opcions de què disposem.
  Ambdues tecnologies, en un conjunt, suposen la part més tecnològica de la revolució web 2.0.

• Intel·ligència col·lectiva: Vindria a ser una espècie de conclusió o deducció de tot el seguit de dades introduïdes pels usuaris. És un únic reflex de moltes idees, el pensament comú de centenars, milers o fins i tot milions de persones.

• Data remix: Fa referència a idees com la localització i la identificació d’un material, ja anteriorment presentat per altres persones, per tal de construir nous sistemes informatius a partir d’un reciclatge previ. En altres paraules, permet l’aplicació web que utilitza contingut de més d’una font per a crear un nou i més complet servei. Pot consistir en un mashup (aplicació web híbrida. Per exemple, http://www.keegy.com/) o en un bloc (espai web a mode de diari públic que s’actualitza freqüentment) de notícies que reutilitza material d’altres blocs.

Conseqüències de la Web 2.0 i... l'aparició de la Web 3.0?

La web 2.0 per definició és la capacitat de fer que l'usuari interactuï amb una web anteriorment estàtica i sense vida. Ara les aplicacions emergents enganxen a milers d'usuaris gràcies a la possibilitat de fer-los partícips en el projecte.

D'altra banda la web 2.0 porta unes conseqüències:

* Estructuració de dades
El contingut de les pàgines creix desmesuradament a causa de la participació de la gent, el que fa més difícil reestructurar aquesta informació i dificulta la seva indexació per a futurs usos.

* Fins quan els usuaris generán continguts?
Amb el concepte de Web 2.0, els usuaris han assumit el paper de generadors de contingut. I això pot implicar problemes ja que en certa manera estan treballat de forma indirecta per al creador de l'aplicació que s'està lucrant amb el contingut generat per ells.

* Un nou col•lectiu
Per sobre de la societat (física) està naixent i cada vegada creix més una capa social composta pels navegants a la xarxa, que mitjançant aquestes eines 2.0 interactuen i comparteixen experiències. Això està provocant una separació entre els usuaris d’Internet i no usuaris.

I finalment arribem a la Web 3.0 (la web semàntica). La web 3.0 no és més que convertir una web estàtica i lineal en una guia interactiva i intel•ligent amb interacció entre les diferents fonts de continguts. En certa manera la web 3.0 serà com parlar amb un amic/a per el nostre client de missatgeria instantània. Li demanarem coses i aquest ens contestarà a la nostra consulta d'una forma personalitzada, exacta i contrastada.

Però, la veritat és que la web 3.0 és més aviat una filosofia que una tecnologia


_______________________________________________________________________________

Ho podem resumir en tres pasos:
1) Mostrar informació (1.0)
2) L'usuari aporta informació, internet bidireccional (2.0).
3) Internet com a font d'informació centralitzada i personalitzada (3.0)

D'usuari a col·laborador

De les webs estàtiques del Web 1.0 a les webs colaboratives del Web 2.0, el gran pas de la societat de la informació. De ser un simple usuari a ser un contribuidor, actiu dins el xarxat d'Internet.
Molts parlan d'un pas directe entre Web 1.0 i Web 2.0, però és del tot sabut que entre aquestes dues tipologies existeix una d'intermedia: el Web 1.5.

Els inicis del Web 1.0 tenen lloc al 1994, on les pàgines web d'aquest període responien a una característica bàsica: la característica estàtica de les seves webs. Quan dic estàtic em refereixo a la immobilitat dels continguts ja penjats a la xarxa. Aquestes pàgines webs resultàven inamovibles, inclús pels creadors, que no podien actualitzar cap tipus de document. Durant aquesta etapa podem nombrar tecnologies associades com: HTML (Hypertext Markup Language) i el GIF (Graphics Interchange Format). Amb aquests dos tipus de llenguatge tant escrit (HTML) com gràfic (GIF) es va basar el Web 1.0, el qual va deixar pas al Web 1.5 el 1997 amb la invenció d'un altre tipus de llenguatge: DHTML.

Amb la invenció del llenguatge DHTML (Dynamic Hypertext Makeup Language) apareix l'anomenat Web 1.5, característic per la dinamització dels seus continguts a la xarxa, capaços de ser modificats i actualitzats. Junt amb la tecnologia del DHTML van anar lligats l'ASP (Active Server Pages) i el CSS (Cascading Style Sheets) o també conegut pel "llenguatge de fulls d'estil cascada", utilitzat per definir la presentació d'un document HTML o XML. Amb aquests avançaments les webs eren dinàmicament construides a partir d'una o diverses bases de dades. El 2003, amb l'aparició de l'etapa com a col·laborador del que fins ara només era l'usuari, es va tancar la etapa o període del Web 1.5 per donar pas al Web 2.0.

Comença l'etapa del Web 2.0, amb el més significatiu canvi d'Internet des de la seva invenció, el canvi d'usuari a col·laborador, de només espectador a creador dels continguts de la xarxa. El Web 2.0 significa la col·laboració de l'usuari en les pàgines Webs. Amb tecnologies associades com: AJAX, DHTML (Dynamic Hypertext Makeup Language), XML (eXtensible Makeup Language) i el SOAP (Simple Object Access Protocol) que permeten aquesta col·laboració de l'usuari, que poden publicar les informacions i realitzen canvis en les dades.
Alguns exemples de Web 2.0 pel que fa a la publicació de fotografies o blocs personals:



Fotolog: www.fotolog.com



Flickr: www.flickr.com



Blogger: www.blogger.com


Algun exemple de Web 2.0 pel que fa a la publicació d'arxius enciclopèdics:



Wikipedia: www.wikipedia.com

Algunes definicions del concepte web 2.0

Moltes han estat les persones que han intentat buscar l’essència, donar una definició –la més precisa possible- del concepte web 2.0. Així doncs, en aquest afany per a dotar-lo d’un significat propi compartit, he cregut convenient recopilar algunes mostres que ens permetin arribar, partint de perspectives diverses, a punts d’acord comuns:

• “Web 2.0 és el concepte de xarxa entès com a plataforma, la interconnexió de tots els dispositius o mecanismes; les aplicacions de la web 2.0 són aquelles que fan millors els avantatges intrínsecs de l’esmentada plataforma: generant software com un servei d’actualitzacions que millora quan la gent l’usa, consumint i intercanviant dades procedents de diverses fonts o recursos, incloent l’usuari com a figura individual, mentre subministren la seva pròpia informació i serveis d’una manera que permet ser reutilitzada per altres usuaris, tot creant uns efectes a la xarxa a través d’una 'arquitectura de la participació' que permeten anar més enllà de la metàfora de la pàgina web 1.0 per repartir unes experiències molt més riques”.

Tim O’Reilly (Irlanda), fundador i president de l’editorial tècnica O’Reilly Media.

• “L’ecosistema és la computadora i la col·laboració és el seu sistema operatiu”.

Marten Mickos (Finlàndia), màxim representant de l’empresa MySQL.

• “La web 2.0 és un complex flux d’informació multidireccional en constant canvi, en el que la informació va evolucionant segons flueix ”.

Danah Boyd (Estats Units), experta en el novici camp de la sociocultura online de la Universitat de Berkeley.

• “Web 2.0 són aquells Web Sites que obtenen el seu valor de les accions i participació dels seus usuaris”.

Information Week, setmanari nord-americà per a professionals del negoci tecnològic.

A mode de compilació, les quatres cites proposades convergeixen en tres idees bàsiques:

• 1) La constant col·laboració de molts usuaris com a exercici bàsic per a donar sentit a la web 2.0, una idea de certa continuïtat.

• 2) La creació de processos que es transformen a gran velocitat segons vagin usant-se. En altres paraules, l’evolució –en forma d’adaptació- de diversos conceptes d’acord amb l’ús que se’n faci.

• 3) L’aplicació web entesa com un mitjà en el que, finalment, és l’usuari qui crea els continguts (en relació a la idea de productor d’informació).

Primera i breu aproximació al concepte web 2.0

Conegut també com ‘The Live Web’, el concepte web 2.0 suposa un nou pas en la constant i frenètica evolució que experimenta la xarxa. S’emmarca en un context de transició de les webs tradicionals (web 1.0) a les aplicacions web destinades als usuaris (web 2.0). Defineix una nova generació o revolució d’Internet on el contingut esdevé dependent dels usuaris, els quals, tenen la intenció de fomentar la interacció i la participació mitjançant la creació de ‘xarxes socials’ o comunitats cibernètiques a través de l’optimització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Un típic

Web 2.0 ... The Machine is Us/ing Us





Aquest vídeo mostra, essencialment, l'enorme evolució que han patit les noves tecnologies amb el temps, el canvi del paper i el llapis per el text digital. L'avenç a un món més flexible, un món digital on un ampli ventall d'hipervincles et condueixen per la xarxa sense límit.

Sense anar més lluny, és en aquest mateix espai on nosaltres estem escrivint a diari (blog) on podem observar les avantatges de la Web 2.0. Cada mig segon neix, a la xarxa, un blog on no, únicament, s'hi observa text sinó un intercanvi d'informació (fotos, vídeos...) entre uns navegants que abans no eren més que espectadors passius. Actualment, tots som la web.

Presentació del tema / Benvinguda

El text de David Casacuberta, “Gestión cultural y TIC. Una perspectiva desde la web 2.0”, és un intent de presentació d’allò que se’ns ha demanat tractar en aquest bloc: El pas del web 1.0 al web 2.0.
Així doncs, a mode de resum, podríem definir el concepte de web 2.0 com la manera o forma més adequada d’establir relacions entre les noves tecnologies i la gestió cultural. En altres paraules, es tracta de tornar a interpretar, de tornar a inventar la web per tal d’adquirir mecanismes de comunicació i construcció col·lectius. De fet, la idea de web 2.0 fa referència a una nova visió de la xarxa on han de conviure –i aquí recau la clau del seu èxit- tant l’optimització dels recursos que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com la seva posterior aplicació funcional.
L’objectiu principal d’aquest bloc és apropar-nos, conèixer de més a prop aquesta ruta alternativa d’entendre la xarxa anomenada web 2.0. D’aquesta manera, i amb la voluntat de crear un petit espai de discussió, pretenem donar cabuda a definicions, característiques, exemplificacions, imatges, enllaços a pàgines web relacionades, veus i personatges diversos a través d’una sèrie d’intervencions o comentaris que es faran en diferents dies en forma de “quadern d’aprenentatge”.